Consideracions sobre el model assistencial

Jo voldria un model assistencial centrat en la prevenció primària. Però en la prevenció primària de veritat, o sigui, centrat en tractar d’evitar l’exposició a factors externs nocius (factors socials adversos, hàbits de vida perjudicials, factors ambientals perjudicials). L’Atenció Primària ha de ser el centre de la sanitat a partir del qual es construeix tota la resta. El sistema que tenim ara és clarament hospitalocentrista. L’Hospital gaudeix d’una posició central avantatjosa, els metges que estàn a les facultats ensenyant són metges d’hospital, els metges preponderants a les organitzacions col.legials són metges d’hospital, els metges que han gaudit de posicions notories als governs són metges d’hospital. Per tant, la visió hospitalària impregna tot el model assistencial i la formació dels metges i metgesses. De vegades, sembla que l’Atenció Primària sigui allò que permet un bon funcionament de l’Hospital: els nous ACUTs, PACs i CUAPs es van dissenyar per evitar el col.lapse de les urgències hospitalaries, els metges dels CAEs ens formen per deixar-nos ben clar quin tipus de pacients volen que els arribi. El que conten són el fets, malgrat que tothom digui que l’Atenció Primària és molt important.

S’ha de deixar d’ensenyar el funcionament del cos humà com si fos una suma d’organs (el cervell+ els pulmons+ el cot+ el fetge+els budells, etc). La medicina no te una teoria integral del funcionament del cos humà. Es cert que hi ha coneixements o tècniques molt complexes que requereixen especialització, però aquest metges i metgesses superespecialitzats no  han d’ensenyar el que és la medicina. Hem d’ensenyar el cos humà com una unitat, on tot està interconnectat, i una malaltia del budell pot donar símptomes a la pell.

L’Atenció Primària necessita un millor finançament. El seu infrafinançament s’aagreujat molt per la crisi.

TAmbé cal millor formació. No estem ben formats per modificar hàbits de vida. Hauríem de ser experts en entrevista motivacional. No estem ben formats per avaluar els riscos laborals i ambientals (exposició a tòxics laborals, exposició a factors ambientals perjudicials (plàstic, pesticides, compostos perfluorats, compostos perborats, etc). 

Cal més temps per atendre a les persones, i, per tant, cal més personal. Jo disposo actualment de 7 minuts per persona en visita programada i 4 minuts per visites urgents. Sembla broma. Els medicaments que es recepten estàn en relació inversament proporcional amb els temps que es disposa. Puc gastar millions d’euros en fàrmacs i proves, però no disposo de temps per escoltar les persones. És un contrasentit. El més important de tot és l’anamnesi: escoltar la persona, fer-li preguntes si cal, tractar d’integrar el que t’explica amb els seus antecedents; i per fer-la bé el més important es tenir temps.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en II Assemblea Sectorial de Sanitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s