Grup Model Sanitari i Assistencial

Espai – Grup Model Sanitari i Assistencial.

Afegeix el teu comentari, o tesis, per iniciar el debat sobre aquest tema.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Grup Model Sanitari i Assistencial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Grup Model Sanitari i Assistencial

  1. Sebastian Vignoli ha dit:

    Jo voldria un model assistencial centrat en la prevenció primària. Però en la prevenció primària de veritat, o sigui, centrat en tractar d’evitar l’exposició a factors externs nocius (factors socials adversos, hàbits de vida perjudicials, factors ambientals perjudicials). L’Atenció Primària ha de ser el centre de la sanitat a partir del qual es construeix tota la resta. El sistema que tenim ara és clarament hospitalocentrista. L’Hospital gaudeix d’una posició central avantatjosa, els metges que estàn a les facultats ensenyant són metges d’hospital, els metges preponderants a les organitzacions col.legials són metges d’hospital, els metges que han gaudit de posicions notories als governs són metges d’hospital. Per tant, la visió hospitalària impregna tot el model assistencial i la formació dels metges i metgesses. De vegades, sembla que l’Atenció Primària sigui allò que permet un bon funcionament de l’Hospital: els nous ACUTs, PACs i CUAPs es van dissenyar per evitar el col.lapse de les urgències hospitalaries, els metges dels CAEs ens formen per deixar-nos ben clar quin tipus de pacients volen que els arribi. El que conten són el fets, malgrat que tothom digui que l’Atenció Primària és molt important.

    L’Atenció Primària necessita un millor finançament. El seu infrafinançament s’aagreujat molt per la crisi. Cal millor formació. No estem ben formats per modificar hàbits de vida. Hauríem de ser experts en entrevista motivacional. No estem ben formats per avaluar els riscos laborals i ambientals (exposició a tòxics laborals, exposició a factors ambientals perjudicials (plàstic, pesticides, compostos perfluorats, compostos perborats, etc).

    Cal més temps per atendre a les persones, i, per tant, cal més personal. Jo disposo actualment de 7 minuts per persona en visita programada i 4 minuts per visites urgents. Sembla broma. Els medicaments que es recepten estàn en relació inversament proporcional amb els temps que es disposa. Puc gastar millions d’euros en fàrmacs i proves, però no disposo de temps per escoltar les persones. És un contrasentit. El més important de tot és l’anamnesi: escoltar la persona, fer-li preguntes si cal, tractar d’integrar el que t’explica amb els seus antecedents; i per fer-la bé el més important es tenir temps.

    Continuarà. Vull deixar clar que de la nostra discusió (bé, fins ara només meva) hauràn de sortir unes recomanacions breus i clares sobre el tipus de model assistencial. Jo estic parlant en veu alta, i evidentment, tot el que dic potser no es compartit per tothom i no ha de sortir al document de recomanacions.

    Salutacions

  2. Sebastian Vignoli ha dit:

    Primer, una sèrie de consideracions “macro”, que estàn per sobre del model assistencial, però que cal dir abans, per entendre algun dels meus comentaris.

    Jo sóc metge i us demano disculpes pel meu biaix cap a la meva professió. La resta de categories professionals (infermeria, auxiliars, GIS, neteja, informàtica, etc) que treballen a la Sanitat són tant o més important que la meva.

    Hi ha proves més que serioses de que algunes o moltes de les bases teòriques de la nostra medicina són errònies. Alguns comentaris:

    1. La reducció dels fets a nivell histològic, molecular i bioquímic (el que anomenem fisiopatologia) no ajuda a entendre millor un esdeveniment “per se”. Imaginem que agafo a Teresa Forcades (que em perdoni per l’exemple) i li tallo la ma dreta amb una destral. El que ja passat, com s’explica millor? A nivell macroscòpic(el que veu tothom)?, o es millor la descripció histològica i explicar amb detall la disrupció de teixits ossi, muscular, etc?, o, potser, fora millora la descripció bioquímica i molecular i explicar quines susbstàncies s’alliberen a nivell cel.lular en resposta a l’estrés brutal provocat per la lesió? Quina és la millor?

    2. Als darrers anys, s’han produit una sèrie de troballes a nivell científic que no es poden incorporar al nostre coneixement sense canviar alguns del paradigmes de la medicina. Un 10% del nostre genoma són virus endògens. El que anomenem virus és, probablement, un element mòbil del genoma. El virus no són paràsits intracel.lulars, la situació és molt més complexe. Tenim els cos ple de bactèries, i les tenim a tot arreu (sang, pulmons, orina, etc). I Aquest bacteris tenen funcions molt importants (algunes conegudes i d’altres no). O sigui, un dels pilars de la medicina, la teoria germinal de les malalties de Pasteur és, segurament, errònia.

    3. A nivell genètic, el paradigme centra de la biologia (un gen= una proteina) s’ha enfonsat. El descobriment del elements mòbils del genoma i de l’epigenètica ha trasbalsat completament la genètica. La situació és infinitament més complexe del que es pensava i no tenim ni idea. La genètica aplicada a la medicina (i la genètica en general) s’ha de revisar completament.

    4. Els riscos que te la medicina estàn infravalorats i els beneficis sobrevalorats. Per tant l’eficàcia de la medicina és menor del que es pensa. Els riscos estàn infravalorats perqué els estudis que fem per comprovar la seguretat d’un tractament es fan amb poca gent i són de curta durada. La vigilància epidemiològica és un veritable desastre: només es notifiquen entre un 5 i un 20% dels efectes adversos. Els beneficis estàn sobrevalorats perqué els estudis que utilitzem per demostra-los afavoreixen molt el tractament (comparar amb placebo, població de la mostra amb risc més elevat del normal, curta durada, es parla de risc relatiu i no absolut, etc)

    Malgrat això, el “monstre” de la medicina no s’atura, ni es replanteja el que fa. Continua en marxa. És aterrador quan és acusen de ser, probablement, la 3ª causa de mort a la població (com a mínim, la cosa podria ser pitjor), per darrera de malaltia cardiovascular i càncer. Hem de replantejar-nos moltíssimes coses.

    Cal un canvi de paradigma o orientació, i fer prevenció primària de veritat, evitant o minvant l’exposició als factors externs que provoquen el canvis interns al cos que precedeixen a la malaltia (veure arxiu adjunt). La nostra medicina es centra en aquests canvis interns que precedeixen a la malaltia (puja el colesterol, puja el sucre, puja la tensió, canvis immunològics, canvis genètics i epigenètics, canvis psicològics, etc), quan hi ha moltes proves de que aquests canvis estàn provocats per factors externs (socials, ambientals, hàbits de vida). Hem de deixar de dir que emmallatim perqué estem mal fets de sèrie (genèticament predisposats). El determinisme genètic interessa molt per explicar científicament l’ordre social que patim. Centrar-se en aquest canvis interns, o en el tractament de la malaltia o en perllongar la supervivència (prevenció secundària) permet donar fàrmacs a dojo, i és el que més interessa als laboratoris farmacèutics. Hem de centrar-nos en els factors externs que comentava abans i fer prevenció primària de veritat.

    Espero no haver avorrit amb els meus comentaris (potser massa llargs). El següent que faré serà ja parlar a nivell “micro”, o sigui, com crec que s’hauria d’organitzar l’Atenció Sanitària en concret.

  3. Sebastian Vignoli ha dit:

    Jo entenc com a model assistencial el model organitzatiu i de funcionament
    de la sanitat. Hi ha Atenció Primària, Atenció Especialitzada (Hospitals
    i CAEs) i Servei d’Urgències (112).

    L’Atenció Primària es desenvolupa als CAPs (Centres D’atenció Primària)
    i la donen els Equips d’Atenció Primària de les Àrees Bàsiques de Salut
    (ABS), els Centres de Salut Mental (CSM) i els ASSIR (Atenció a la Salut
    Sexual i Reproductiva. L’Atenció Primària també disposa de Serveis de
    Diagnòstic per la Imatge, Serveis de Laboratori, i Serveis de
    Rehabilitació.

    L’Atenció Especialitzada es realitza als Hospitals i als Centres
    D’Atenció Especilitzada (CAEs). Aquests últims moltes vegades
    comparteixen edifici amb ABS.

    Tant els Hospitals com els CAPs (CUAP, PAC, ACUT) tenen serveis
    d’Urgències. De vegades, amb urgències domiciliàries o al carrer o des
    d’un CAP s’activa un Servei D’Urgències especial (112)

    Ja se que tots i totes (o quasi tots/es) coneixeu aquest model
    organitzatiu.

    La qüestió és: us sembla bé aquest model?, canviaríeu alguna cosa del
    funcionament? (per exemple, el temps que disposen els metges de família
    per visitar, si hi ha hospitals, calen els CAEs?, els CAPs han de dependre
    de l’hospital de referència? Tenen sentit els CUAP, ACUTs o PACs? etc)

    Vinga, digueu la vostra, que jo també diré la meva.

  4. Sebastián Vignoli ha dit:

    Per iniciar el debat, deixo anar unes idees per desenvolupar i treballar

    – atenció sanitària basada en l’atenció primària
    – atenció sanitària basada en la prevenció primària
    – calen més recursos i formació per poder modificar estils de vida. Es dediquen molts més recursos a la prevenció secundària i a donar fàrmacs.
    – evitar el sobrediagnòstic i el sobretractament (disease mongering) de factors de risc i malalties
    – els factors socials (factors socioeconòmics, recolzament social) poden ser factors de risc per emmalaltir i s’han de tenir en consideració. Cal formació per avaluar-los correctament.
    – els factors ambientals (contaminació, pesticides, aditius alimentaris, plastics, etc) poden ser factors de risc per emmalaltir i s’han de tenir en consideració. Cal formació per avaluar els riscs ambientals (p.e. al treball)
    – la medicina no és ideològicament neutra, sino que es defensen les teories que recolzen l’ordre social i econòmic existent (p.e. determinisme genètic, medicalització)
    – ha d’existir una recerca i investigació públiques, independent dels interessos econòmics

  5. xallue ha dit:

    X. Allué
    Procés constituent. Aportacions a la Assemblea Sectorial de Sanitat
    1. Problemes de la sanitat assistencial pública
    Els problemes generals assistencials d’irregularitat de recursos, trabes burocràtiques
    absurdes i desordre.
    El fraccionament assistencial en funció d’interessos corporatius (metges, infermers,
    farmacéutics, altres, etc.) o de gestió, i la manca de continuïtat en el procés asistencial
    (Primaria, Especialitats, Terciari, etc.).
    El distanciament entre els interessos dels malalts (o del públic) i els dels
    professionals, moltes vegades de caire cultural: dos llenguatges diferents, horaris
    diferents, prioritats diferents. (La insatisfacció del públic només te un paral·lel: la insatisfacció dels
    professionals.)
    La desatenció sistèmica a la salut mental
    La creença arrelada entre els dirigents (bàsicament de dretes, però també d’altres) de
    que la sanitat pública es “insostenible” amb recursos públics.
    2. Problemes de la sanitat preventiva (salut pública)
    Control ambiental insuficient
    Excesiva medicalització de la prevenció i la promoció de la salut que hauria de ser
    més social
    Persistència de “tabús” sobre els hàbits i estils de vida i de missatges contradictoris
    sobre el que és sa i el que pot ser potencialment perillós per a la salut.
    La infuència dels sectors industrials (Farmaindustria, industria alimentaria, sector de
    l’automóvil, etc.)
    3. Problemes de salut que son problemes socials (i viceversa)
    L’envelliment de la població.
    La patología de la supervivència. Els supervivents amb minusvàlues i la càrrega que
    representen
    Les malalties cróniques sense tractament
    La marginació
    La immigració i els seus components
    La demanda sanitària fora d’hores: LES URGÈNCIES i la seva gestió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s